BIORESISTÈNCIA, TRANSVERSALITAT I EMANCIPACIÓ

SEMINARI COMISSARIAT PER LAURA BENÍTEZ VALERO

Què és la bioresistència cultural?

Les anomenades pràctiques de bioresistència cultural tenen com a estratègia clau la creació d’espais col·lectius d’intercanvi, espais que facilitin la dissolució de les barreres de l’especialització. Aquesta dissolució suposa una aposta per la interacció, així com per una relació no jeràrquica entre les diverses àrees de coneixement. Però aquesta ruptura de jerarquies no sols afecta les àrees de coneixement, sinó també la contraposició entre especialistes i amateurs en el context de les pràctiques artístiques.

Els fenòmens de bioresistència són elements desorganitzadors, serveixen per a la ruptura dels mecanismes d’alienació que busquen la reafirmació de l’statu quo, per poder diluir les fronteres de l’especialitat del coneixement. Aquesta proposta pren com a referent la no-concepció d’una especialització lligada a criteris d’exclusivitat, que desestimi la interacció amb el no-expert, ja que negar-se a aquesta interacció només serveix per reafirmar la jerarquització del coneixement i de la manera d’accedir-hi. O, en paraules de Claire Pentecost, per solidificar la «ignorància sistemàtica, alienació generalitzada, frustració del potencial individual i, a llarg termini, danys socials encara difícils de preveure».

La primera sessió de les jornades sobre bioresistència consistirà en un seminari que analitzarà, des de línies d’investigació i marcs conceptuals diversos, les potencialitats d’un treball cooperatiu que parteix de l’intercanvi per construir espais on es pugui explotar el potencial dialògic i abordar pràctiques col·lectives que generin interrupcions en els imaginaris preestablerts i reconfigurin espais comuns.

La segona sessió consistirà en la realització d’un taller del projecte d’investigacióGYNEpunk: Autonomous ginecologyLAB. L’objectiu principal del projecte és generar laboratoris DIY-DIT de diagnòstic accessibles i tècniques d’experimentació extrema, per desenvolupar labs que s’adaptin tant a un entorn estàtic com a un entorn mòbil. La proposta consisteix a hackejar i construir els nostres propis dispositius d’ultrasò, endoscopi o d’ecografia low cost, mirant d’elevar el potencial màxim d’aprenentatge comú i l’energia radical del propi cos, descolonitzant el cos i dinamitant-ne l’imaginari preestablert.